lectures de la missa del diumenge V de durant l'any 7 de febrer de 2021

DIUMENGE V DE DURANT L'ANY

«anem a d’altres llocs, hi predicaré, que aquesta és la meva missió»

Lectura del llibre de Job

Job digué als seus amics:
«L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador.
Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada.
Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»

Jb 7,1-4.6-7

Salm Responsorial

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!
El Senyor reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d’Israel. R

Conforta els cors desfets i embena les ferides.

Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom R

És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra. R

Sl 146,1-2.3-4.5-6 (R.: cf. 3a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes!
Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa?
Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dona el meu servei.
Jo soc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui.
Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part

1Co 9,16-19.22-23

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús.
Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo.
Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.»
I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Mc 1,29-39

"Va curar malalts de diverses malalties"

El dolor, el sofriment és una constant en la vida de moltes persones; abans i ara. Per això és important veure, a l’evangeli, què fa Jesús. Primer que tot cura la sogra de Simó: Era al llit amb febre... i ell li va donar la mà i... la febre li desaparegué. Però no es limita només a la sogra de Simó. Al vespre li portaren tots els malalts i els endimoniats... ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis.
La missió de Jesús és alliberar de tot tipus de mal, tant el físic com l’espiritual. Mai Déu no vol que els homes pateixin tot i que aquesta, dissortadament, és la nostra condició humana. Ho veiem també a la primera lectura on Job es queixa amargament: A mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Tots sabem o imaginem el que és passar les nits sense poder dormir; se’ns fan eternes! Per altra banda gairebé sempre són fruit de greus preocupacions o malalties.
I les paraules finals de Job són molt contundents: Els meus ulls no tornaran a veure la felicitat!; expressen el dolor profund de Job.
I Jesús treu tota la seva força de la pregària. De bon matí quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant. I d’aquí naixerà també la seva missió: Anem a d’altres llocs, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.
Pau a la segona lectura mostra també la seva preocupació per anunciar l’evangeli: Jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat. I per això també mostra el seu interès per tots: Jo soc lliure, no era esclau de ningú però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles m’he fet feble com ells.
I aquesta és la missió de l’Església i per tant de tots nosaltres: alliberar els nostres germans de tots els mals, de totes les seves mancances; però per a això necessitem trobar-nos contínuament amb el Senyor en l’oració. I no podem mirar les febleses dels altres des de lluny, sinó fent-nos febles amb els febles, tot amb tots, essent esclaus de tots.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi